L'ANY DE LA PLAGA

Fitxa tècnica

Títol: L'any de la plaga

Autor: Pastor, Marc

Editorial: Edicions de la Magrana

Any d’edició: 2010

Pàgines: 366

Format: RÚSTICA

ISBN:  978-84-8264-988-7

Matèria: Literatura fantàstica

Idioma: Català

Preu: 19€

Sinopsis

L’acció és a Barcelona durant el mes d’agost d’un estiu molt calorós.

En Víctor Negro és un coordinador d’assistents socials per a gent gran i no té vacances. Viu sol després que el deixés la seva nòvia, l’ Irene, que encara no se la pogut treure del cap.

Les seves companyes de feina, la Yolanda, l’Elena i la Begonya, sempre intenten que trobi parella. Un dia li preparen una trobada amb la Dolors i li atrau.

De cop i volta comencen a passar coses estranyes, i alguns avis apareixen morts, alguns es creu que s’han suïcidat. A casa de cadascun d’ells hi ha una planta d’eucaliptus que deixa anar una olor intensa. La família sembla conformada. Les treballadores socials poden ser les assassines.

A les noticies parlen del virus Llàtzer una mutació ofensiva de la grip A, però de sobte en Víctor rep una trucada de l’Irene demanant-li ajuda. El reclama a l’hospital on li ensenyarà a la sala d’autòpsies com hi ha cossos que són repliques. Es tracta de lladres de cossos. Les plantes d’eucaliptus es convertien en còpies de les persones. Només cal adormir-se i estar sa, perquè et puguin copiar.

L’Irene, la Dolors i en Víctor fugen quan entenen que qualsevol del seu voltant pot ser dels altres.

Mica en mica, es van apropiant de tothom fins i tot de totes les persones més estimades d’en Víctor. Finalment és ell un dels pocs que queden vius en una invasió total. A ell no l’han pogut copiar perquè té una malaltia que desconeixen.

Crítica

“L’any de la plaga” és una novel·la narrada en primera persona que té un únic protagonista. És una història de ciència-ficció, que comença parlant-nos de la vida de Víctor Negro i de cap, es converteix en una aventura que et va posant nerviós, i et vas emocionant.

El llenguatge que utilitza és prosa, i combina una descripció clara de la vida quotidiana (parla de la seva feina, el seu pis, el seu barri, els seus veïns, la seva ex-nòvia, el seu pare, el seu germà, els seus amics ...) amb una aventura plena d’intrigues (avis que apareixen morts, amics dels que dubte, possibles plantes assassines, ...).

En la narració fa que surtin dades de la cultura popular del moment, de pel·lícules, literatura, etc.

En Víctor Negro vol representar un home normal d’avui, que li toca viure un preapocalipsis. Demostra que cada vegada està més intrigat i vol esbrinar què està passant realment. Té les seves pors, els seus dubtes, etc.

És un personatge d’avui, proper i senzill. No és un heroi.

El llibre “t’enganxa”. Vols saber què ha passat amb els vells, què simbolitza des de el principi l’aparició de plantes d’eucaliptus, quins dels seus amics són copiats, si ell es salvarà, etc.

M’ha impactat sobretot imaginar-me que tot això està passant a Barcelona. Et fa entrar la por al cos.

M’ha agradat molt el tema i com ho explica i el final pots acabar-lo d’escriure tu. Queda obert.

POEMES OBJECTE

EL REI DEL FUTBOL

He agafat aquesta imatge perquè crec que ens visualitza a la perfecció el que vol expressar l’autor, Joan Brossa.

Sobre el meu punt de vista crec que aquesta imatge representa la importància que té el futbol en l’actualitat. Tot gira al voltant del futbol, és com el gran punt d’atenció arreu del món.

CARA DOLÇA

Aquest poema visual pertany a Carla Sánchez. 

És un poema que m'ha cridat l'atenció, perquè el puc representar des de dues visions molt diferents. 

1. Ens indica que la vida amb dolços et fa somriure.

2. Tothom ha de viure amb molta dolçura en aquest món, sense guerres ni morts, sempre intentar que regni la pau.

DRAMA EN EL PORT

Ens trobem davant d’un poema escrit per Joan Salvat-Papasseit, nascut a Barcelona el 1894.

Papasseit és un dels escriptors que més va destacar en el moviment avantguardista seguint les propostes del Cubisme i del Futurisme. Cal recordar que les avantguardes van sorgir a causa de les guerres que van haver-hi a principis del segle XX, com a desig de revolta contra els valors culturals que havien tingut abans.

El cal·ligrama “Drama en el port” pertany a l’obra Poemes en ondes hertzianes (1919), un dels seus primers llibres de poesia.

El tema d’aquest poema tracta sobre la descripció d’una nit de tempesta al port. Papasseit ens explica el que veu des d’un punt del port: És de nit i gràcies a les llums que hi ha al port i a la claror de la tempesta Papasseit pot observar una boia movent-se a causa de la mala mar, descriu també una de les màquines, una draga, i fins i tot veu les llums d’un transatlàntic i n’escolta els xiulets de les seves sirenes.

Aquest poema no es pot dividir en parts, ja que cada part que poguéssim identificar seria una de les imatges que veu en el port.

Les tècniques avantguardistes que va utilitzar Joan Salvat-Papasseit van ser el cubisme i el futurisme. Aquest poema es decanta més pel moviment futurista, perquè en el poema ens mostra bastantes coses d’aquest moviment, com per exemple:

1.      Escriu paraules tenint en compte la forma que tenen

·        Arc voltaic (l’escriu en forma corbada, com un arc)

·        Transatlàntic (l’escriu en lletra més gran i en negreta, perquè representa la seva grandesa)

·        Draga (l’escriu en forma inclinada en ascens perquè representa el moviment de la màquina)

·        Tràngol (l'escriu seguint el moviment de les ones)

2.      Ens parla d’algunes màquines

·        La draga

·        El transatlàntic

3.      Fa servir el dinamisme i la velocitat expressiva (Utilitza salts de falla i suprimeix tots els signes de puntuació).

4.      Utilitza el cal·ligrama, expressant el poema a través d’un dibuix combinat amb la literatura. El full en blanc representa el mar, i al seu fons del mar es pot observar un vaixell.

5.      Utilitza la tècnica de les paraules lliures quan parla de la seva revista “Arc voltaic”. No té res a veure amb el tema del poema i està representat en forma d’arc en un lloc lliure.

En aquest poema les figures retòriques que hi trobem són:

·        La més destacada és la metàfora. Tot el poema és una gran metàfora. (Exemple: El tro al lluny sospir de les tenebres).

·        Al principi del poema hi trobem un hipèrbaton (Exemple: Glop d’oceà en la nit (abillat amb la claror dels homes arc voltaic)).

·        També hi trobem diverses personificacions. (Exemple: El desig d’engolir).

Aquest poema és molt bonic i original per llegir però per acabar-lo d’entendre és bastant difícil. L’autor, Papasseit, crec que va fer aquests poemes així, explicant el port, per la seva llarga jornada treballant de vigilant en el port.

Imagino que l’autor narra un dels dies en què ell estava vigilant en una nit freda i amb tempesta.

Aquesta feina de vigilant per ell va ser una gran marca en la seva vida. És per això que voldria estar en algun altre lloc, lluny del port.

Jo em veig en l’horitzó.

INDIGNEU-VOS d' Stéphane Hessel

Stèphane Hessel, és un veterà del moviment de Resistència i de les forces combatents de la França lliure. En aquest llibre crida als joves a viure i transmetre l'herència de la resistència i dels seus ideals. Demana als joves que prenguin el relleu. Indigneu-vos !, els diu. Els diu que no s'han de deixar dominar per tot el que estan fent els mercats financers, perquè acabaran amb la pau i la democràcia.

Aquest és el missatge principal del llibre.

En el pròleg del llibre, José Luis San Pedro ens diu que també va néixer al 1917 i va viure una guerra i va suportar una dictadura com Stéphane Hessel. Ens diu que comparteix les mateixes idees d'aquest heroi de la resistència francesa que després va ser diplomàtic i sempre va lluitar a favor de la pau i la justícia. Diu que aquest llibre d'Indigneu-vos, és un crit, un toc d'atenció, una alerta perquè no baixem la guàrdia. Per això crec que a la portada surt la imatge d'un megàfon.

Hessel ens vol avisar que cal que ens parem a pensar en tot el que està acabant amb molts drets humans. No hem de deixar que els diners dominin les nostres vides. No hem de deixar que les entitats financeres facin el que vulguin. Ens recorda que tot el que es va aconsseguir en la segona meitat del segle XX: seguretat social, avenços del benestar, etc, va ser gràcies a la lluita pels drets humans de tots els resistents a les tropes feixistes, nazis.Van aconsseguir una França lliure i en pau i justícia.

Hessel veu que a partir dels atemptats de l'11-S a Nova York, i de les accions que ha estat fent Estats Units com a resposta, anem de nou cap a un camí invers.Hessel amb el seu crit ens avisa: “Nois, compte, hem lluitat per assolir tot el que teniu, ara us toca a vosaltres defensar-ho, mantenir-ho i millorar-ho”; “No permeteu que us ho arrebassin”. Ell creu que no podem estar indiferents a tot el que està passant. Els culpables de tota la crisi han estat les entitats financeres. Ara més que mai, els pobres són més pobres, els rics són més rics, i perillen els drets de l'home i l'estat del planeta.

Ara cal que mirem tot el que passa al nostre voltant i ens indignarem de tanta injustícia.

Ens volen retallar la sanitat, l'ensenyament... però els que manan continúen deixant que existeixin els paradissos fiscals, i no hi ha reformes importants del sistema. Els bancs només es preocupen dels dividends i dels altíssims sous dels seus dirigents. És indignant.

Crec que tot això és indignant, que no ho podem permetre i que cal rebel.lar-nos però pacíficament, sense violència per no perdre tots els drets que aquella generació va aconsseguir-nos i perquè el nostra planeta no desaparegui.

Títol: “Indigneu-vos!”

Autor. Stéphane Hessel

Traducció Maria Llopis

Destino Català, col.lecció L'Àncora

Any d'edició: 2011

Pàgines: 64

Preu:5 €

El silenci també parla

Entro a l'aula, m'assec i no dic res. Penso que serà una bona classe, la que tinc pensada per fer avui. El que m'he proposat és demostrar-los com n'és d'incòmode el silenci.

M'acomodo i no aparto la mirada del grup. Però no dic paraula, només els observo. 

Jo no estic neguitós ni agobiat, en canvi, les seves cares mostren sorpresa i desconcert. No paren quiets; en Joan mira cap aquí i cap allà, l'Aida es mossega les ungles, en Yeray es toca els cabells, l'Albert mira per la finestra... Estan tots desorientats, no saben per què no obro la boca.

Només sento el soroll d'un boli picant insistenment a la taula. Crec que s'estan posant nerviosos, ja han passat 15 minuts. Abans que algun d'ells no aguanti més i estigui a punt de dir alguna cosa, ho faré jo.

Quan m'aixeco de la cadira tots fixen la mirada en mi.

Xiuxiuejo: <<Què passa aquí?>>.

Realment sóc tan lletja?

Sóc lletja. No s'equivoquin amb mi, no creguin que no ho sé, en sóc conscient. Sé que sóc lletja. Tothom sap que sóc lletja, molt lletja i punt. Bé, tampoc cal precipitar-se tant. Home, potser tampoc sóc tant lletja. Alhora també tinc trets que m'afavoreixen: m'agraden els meus cabells rossos i rinxolat però com també m'agrada lluir la meva caballera llisa, potser me'ls planxo massa i els altres deuen veure que els tinc molt cremats; el color dels meus ulls és bonic però els desgracio amb el meu tic, hauria de controlar-lo perquè semblo guenya; els meus llavis vermells que tant solien agradar-me estan massa tallats pel fred i se m'inflen. Pel que veig tampoc sóc tan maca com creia. O només jo em veig aquests defectes?

Sóc lleig

Sóc lleig. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc lleig. No poc agraciat, ni poc afavorit però molt bon noi, ni normal tirant a lleig, ni gens guapo però té un no sé què, no. Sóc lleig i punt. Espantosament, fastigosament lleig. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva lletjor en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin el meu aspecte, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els seus amics, facin-me servir per demostrar-se que ben parits i que ben fotuts que estan vostès. Es pensen que sóc un paranoic? Això és que encara no m'han mirat bé.